La història de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa com a artistas és, sens dubte, una història fascinant i definitivament atípica. Fills de famílies humils, d’emigrants bascos i aragonesos respectivament, van trobar a la seva Barcelona natal tot el necessari per a l’èxit, que van exportar immediatament a tota Espanya i a l’Amèrica del Sud. També com a autors, productors o arranjadors, moltes de les seves obres han estat grans èxits per a d’altres artistes des de Suècia a Austràlia, o des de França al Japó.

Comencen a treballar com a productors -col·laborant amb artistes com Julio Iglesias, Camilo Sesto o Nino Bravo- així com a directors artístics per a discogràfiques. Però després de 6 anys tornen als escenaris i des de llavors no han parat de repassar sobre l’escenari una carrera marcada per l’èxit i que segueix atraient fans generació rere generació.

I és que és impossible definir en tan poques línies la importància cabdal que van tenir per al pop les composicions de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa, tant per a aquells joves que fa 50 anys cobrien les seves parets amb pòsters del Dúo Dinámico, com per  als milers de músics que, a través de les seves cançons, han influenciat.

www.duodinamico.com

Noa & Solis String Quartet

“Noapoles”

“Noapoles” és un projecte de cançons napolitanes, interpretat per Noa, Gil Dor, Zohar Fresc i el Solis String Quartet.  Noa ha estat part del paisatge cultural d’Itàlia des de fa gairebé 20 anys. Els centenars de concerts que ha donat de nord a sud al costat del seu col·laborador musical Gil Dor, la fusió cultural en la qual ella sempre ha treballat, fomentant la unitat i el diàleg a tots els nivells, la seva inoblidable versió de “l’Ave María”, interpretada davant el Papa Juan Pablo II al Vaticà i les lletres i el tema “Beautiful that way”, cançó estrella de la guardonada pel·lícula de Roberto Benigni “La Vita è Bella”, han assegurat l’afecte i l’admiració del públic italià per Noa.

El 2002 van conèixer al Solis String Quartet de Nàpols i juntament amb ells, Noa i Gil Dor van ampliar el seu repertori napolità i van crear un programa complet de cançons napolitanes amb arranjaments especials. Al concert del Palau, Noa interpretarà totes aquestes cançons eternes en original dialecte napolità.

També hi haurà un bonus track: el clàssic “Santa Lucía Lontana”, interpretat en castellà amb les lletres traduïdes pel seu gran amic, Joan Ollé. Gràcies a la manera única de Noa en interpretar aquests temes, ha rebut grans ovacions de l’audiència per tota Europa.

www.noasmusic.com

“El murmullo del fuego”

En aquest concert Macaco presentarà el seu nou àlbum “El murmullo del fuego” amb el que ha estat més de 30 setmanes a la llista dels més venuts d’Espanya amb disc d’or, després d’entrar directament al No.4 i ser No.1 a iTunes el mateix dia de la seva publicació. “El murmullo del fuego” és abans de res, un àlbum lluminós, que obre portes i finestres per injectar una dosi d’alegria en temps d’ombres amb cançons que aposten pel natural, pel senzill, per l’artesà, sempre amb aquesta capacitat per compondre tornades que enganxen dins de temes himnótics (sí, amb m d’himne) de fortes arrels etno-musicals, amb el reggae i els seus descendents com a font d’inspiració principal.

Amb la seva última extensa gira, Macaco va actuar als festivals Rock In Rio en Madrid i Rock In Rio en Rio de Janeiro (Brasil) davant de 80.000 persones i va omplir els concerts a l’Argentina. L’èxit de Macaco a Espanya i Llatinoamèrica és el fruit d’una llarga carrera que va començar amb l’àlbum “El mono en el ojo del tigre” (1999) i va continuar amb “Rumbo submarino” (2001), “Entre raíces y antenas” (2004), “Ingravitto” (2006), “Puerto Presente” (2009) i “El Vecindario” (2010). D’una carrera que va començar en 1997 als carrers de Barcelona i que ha merescut els millors elogis dels mitjans espanyols i internacionals, rendits davant la seva manera d’entendre la música com a exercici d’imaginació, qualitat, mestissatge, energia i universalitat.

www.macaco.es

19/11/2012 – Patti Smith
14/12/2012 – Steve Vai
15/12/2012 – Brit Floyd
16/12/2012 – Mishima
18/12/2012 – Carlos Nuñez
20/12/2012 – Víctor Manuel
27/12/2012 – Chambao
28/12/2012 – Malú
28/12/2012 – Paco Ibáñez
30/12/2012 – Macedònia
12/01/2013 – Farruquito
24/01/2013 – Ana Belén
06/02/2013 – Jethro Tull’s Ian Anderson plays “Thick as a brick”
09/02/2013 – Dorantes
15/02/2013 – Glen Hansard
18/02/2013 – Salif Keita
23/02/2013 – The New Raemon
01/03/2013 – Julieta Venegas
06/03/2013 al 31/03/2013 – Sara Baras
06/03/2013 – Yo la tengo
15 i 16 /03/2013 – Els amics de les arts
29/03/2013 – Manos de topo
05/04/2013 – Lizz Wright
06/04/2013 – Niña Pastori
12/04/2013 – Refree
23/04/2013 – Ocean Colour Scene
26/04/2013 – Txarango
04/05/2013 – Pastora
10/05/2013 – Gossos
13/05/2013 – Low
21/05/2013 – Dúo Dinámico
23/05/2013 – Noa
30/05/2013 – Macaco

Nou disc “Banga” (Columbia / SONY)

Patti Smith torna a la càrrega amb “Banga”, el seu nou disc d’estudi i amb una gira de presentació que la durà a recórrer tota Europa amb la seva banda habitual.

“Banga” (Columbia/Sony, 2012), qualificat per la crítica com el seu millor disc des de “Horses”, ha estat produït per la pròpia Patti Smith amb l’ajuda dels seus músics habituals i amb la col·laboració de músics com Tom Verlaine (Television), Jack Petruzzelli i els propis fills de l’artista Jackson i Jesse Paris.

El disc està ple de poesia, cantada o recitada, de vegades ambdues a la vegada. Els temes inclouen reflexions sobre la crisi mediambiental, el domini de l’art com el major regal de l’home a la divinitat, homenatges i cançons d’amor. Musicalment el rock està sempre present, fins i tot al tema que porta el nom del títol “Banga”, que ve del nom d’un gos de l’obra “The Master and Margarita” de Mikhail Bulgakov. També hi ha cançons pop “Aprils Fool”, la balada “This is the Girl” (dedicada a Amy Whinehouse) i l’elegant vals “Maria” (dedicada a Maria Schneider).

La revista Rolling Stone ha situat Patti Smith en el lloc 47de la seva llista dels 100 artistes més grans de tots els temps. Al 2010 va publicar el llibre de memòries “Just Kids” (Ecco Books/Haper Collins) que va guanyar el prestigiós National Book Award als EUA.

www.pattismith.net

Presentant el seu nou material “The Story of Light”

Steve Vai és un virtuós de la guitarra, un consumat productor que esculpeix un so musical amb la seva infinita creativitat i el seu mestratge tècnic. Als 12 anys, va començar a rebre lliçons de guitarra amb Joe Satriani i als 18, va començar la seva carrera professional tocant per al llegendari Frank Zappa. 30 anys, 15 milions de discos venuts i 3 premis Grammy després, Vai s’ha forjat un lloc propi com una llegenda de la música.

L’últim resultat de l’alquímia musical de Vai és “The Story of Light”, el seu setzè àlbum en solitari, publicat el 2012. “The Story of Light” narra el viatge còsmic d’un home embogit pel dolor, entrellaçant la tragèdia, la revelació, la il·luminació i la redempció. Aquest segueix un arc narratiu iniciat amb “Real Illusions: Reflections”, publicat el 2005.

Amb la mirada al futur, Vai planeja un set de cançons que desvetllaran els misteris i revelaran la veritat teixida al voltant de “The Story of Light” i del seu predecessor. La trilogia completa està prevista com un projecte cinematogràfic, fins i tot operístic, que inclou lletres, narracions i audiovisuals.

www.vai.com

A Foot In The Door’ World Tour 2012

Després d’actuar davant un quart de milió de persones al Regne Unit i a Europa el 2011, Brit Floyd – l’homenatge a Pink Floyd més gran del món- visitarà Espanya per primera vegada per a mostrar un espectacle completament nou: “A Foot In The Door “.

Especialment creat per Damian Darlington , el director musical de Brit Floyd, “A Foot In the Door” inclou els millors treballs de Pink Floyd, íntegrament – pista per pista – seleccionats personalment pels membres de la banda.

Com a bonus addicional, i per demanda popular, el nou espectacle de Brit Floyd també inclourà una interpretació de 23 minuts de “Echoes”, presa de “Meddle”, el clàssic àlbum de Pink Floyd editat el 1971.

En menys d’un any, el fenomen de Brit Floyd ha estat acollit pels fans de Pink Floyd al món sencer i ha estat aclamat per la perfecció en l’execució de cadascuna de les notes. Les seves animacions úniques, impregnades de l’esperit de Pink Floyd, el seu art, el so i les llums de l’espectacle, l’han convertit en el millor show tribut de planeta.

El show de Brit Floyd és una genuïna reencarnació dels concerts en viu de Pink Floyd.

www.britfloyd.com

Concert Especial de Nadal

Amb la seva apoteòsica actuació al BAM encara a la retina, Mishima tanquen l’exercici  -que no la gira- de la seva definitiva consagració amb un concert de Nadal ple de (bona) acció i, ara que hem trobat “L’amor feliç” (TRIS, 2012), millors desitjos.  No és ni el lloc ni el moment de desvetllar què succeirà a l’escenari del Teatre Coliseum; direm simplement que, per marc (incomparable) i estructura, serà un concert ben diferent dels que han ofert al llarg d’aquest 2012 i un nou misteri en aquest rosari d’actuacions a la seva ciutat – Apolo (2/6/2010), Palau de la Música (6/3/2011), Castell de Montjuïc (2/7/2011), Teatre Lliure (3 i 4/5/2012)- que els seus seguidors guarden com un tresor.

Amb el respecte de la crítica i el beneplàcit d’un públic que fa bé en considerar-los referents, el quintet barceloní es troba en el millor moment d’una trajectòria que es va iniciar, ara fa dotze anys, amb dos discos en anglès, “Lipstick traces” (2000) i “The fall of public man” (2003), va viure la primera inflexió amb “Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa” (2005), i ens ha regalat capítols tan memorables com “Set tota la vida” (2007), “Ordre i aventura” (2010) i, amb el  millor recorregut comercial de la seva carrera, “L’amor feliç”.

www.myspace.com/intomishima

“Concert de Nadal”

Carlos Núñez s’ha convertit en un artista d’abast global i el seu nou àlbum “Discover” així ho reflecteix. 39 cançons que recorren la carrera d’un artista inquiet, arriscat, sempre a la permanent cerca de connexions de la música gallega amb altres cultures.

Carlos explora a “Discover”  les connexions musicals galaiques amb primeres figures de cada gènere: el cèltic amb els Chieftains, Sinéad O’Connor o The Waterboys; el cubà amb Omara Portuondo o Compay Segundo; el mexicà amb Los Lobos; el brasiler amb Carlinhos Brown; el flamenc amb Carmen Linares, Vicente Amigo o Carles Benavent; el medieval amb Montserrat Caballé o Jordi Savall… Durant els seus primers quinze anys de carrera, aquest artista tan especial sorprèn per tot el que ha fet:  tocar davant 2 milions de persones al jubileu de Roma, actuar a la inauguració de la Ryder Cup, televisada arreu del món, treballar per a una pel·lícula d’animació de Ghibli – el Disney japonès -  o la seva més coneguda experiència amb Alejandro Amenábar per a la pel·lícula “Mar Adentro”.

El concert a l’església de Santa Maria del Pi el porta de nou a Barcelona i al 14è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni, en un format molt especial amb el que es troba de gira pertot el món. Un concert amb un quartet d’excel·lents músics, pràcticament en acústic, i a llocs màgics, com és el cas de l’emblemàtica església de Barcelona. Les dates nadalenques també contribuiran a l’excepcionalitat del repertori escollit.

www.carlos-nunez.com

 ”Vivir para cantarlo”

Víctor Manuel, un dels artistes més simbòlics de la música espanyola, va publicar el seu primer treball el 1969. Des d’aleshores, aquest asturià ha composat vertaders himnes i cançons de gran qualitat i plenes de contingut que l’han portat durant tots aquests anys per tota Espanya i Llatinoamèrica. Èxits com “España camisa blanca”, “Sólo pienso en ti”, “Ay amor”, “Luna”, “El hijo del ferroviario”, entre molts d’altres han format part de la banda sonora d’aquest país.

“Vivir para cantarlo”  va ser el 1989 un concert i una gravació en directe el 2007, i un cançoner publicat per l’editorial  Temas de Hoy. Actualment és un repàs íntim de cançons conegudes i moltres d’altres fonamentals per a conèixer en Víctor Manuel i que presentarà al Liceu de Barcelona. Totes les cançons incloses al repertori tenen la seva propia biografia. Van des de les primeres composicions plenes d’espontaneïtat com “El abuelo Vítor”, “La romería” o “Planta 14” a les posteriors i més elaborades.

El cantant, també productor d’onze pel·lícules, ha organitzat amb el mestre Jose Carlos Plaza un concert on la música i la paraula seran les principals protagonistes. Artista simbòlic de la transició espanyola, reconeix que va tocar el cel al 1979 però que la seva primera gira de presentacions cabia dins d’un mini.

Amb l’ajuda de David San José i Olvido López, anirà desgranant la vida i biografia d’unes cançons que no volen apel·lar la nostàlgia, volen simplement testimoniar el pas del temps viscut com “No hay nada mejor que escribir una canción” o “Soy un corazón tendido al sol” que testimonien el pas del temps que tots hem viscut.

www.victormanuel.es