05 abril 2013 – 21h
BARTS (antic Artèria Paral·lel)
Lizz Wright continua el seu viatge desafiant al seu gènere musical amb “Fellowship”, una referència a les seves arrels del gospel per una banda, i per l’altra, el seu gospel eclèctic sense perdre el caràcter natural. Una barreja dels estàndards coneguts de la iglèsia afroamericana amb algunes versions, representant d’on prové i apropant-se amb els seus covers a obres contemporànies com Joan y Me’shell. Definitivament necessito representar d’on provinc, però també tenia que dir quelcom del meu present, afirma Wright.
En aquest àlbum pren inspiració de treballs de Jimi Hendrix, Eric Clapton, i Gladys Knight, junt amb el material més modern de Joan Wasser, del gènere indie-rock, Joan as Police Woman. Jo volía fer algunes cançons de la meva terra amb enfoc al gospel, però també existien altres coses que volia compartir perquè les veig com a algo sagrat. Wright, filla d’un pastor de Georgia, va crèixer cantant himnes a la iglèsia i tenia prohibit escoltar música popular. Amb 14 anys va aprendre sola a tocar el piano.
Wright ha rebut sense parar aclamacions de crítiques i un augment d’audiència des del seu debut amb “Verve”, al 2003. Però ella confón sobre les expectatives del que deuria esperar-se d’un artista que ha liderat les llistes de jazz però que està llunt de la idea de la gent d’una cantant de jazz tradicional. Lizz reflexiona sobre les seves motivacions: La meva vida és àmplia i oberta així que les meves opcions, aparentment eclèctiques, també són naturals. A vegades és bo cantar coses senzilles que la gent necessita, a més de peces que són més interessants o que tenen una gran poesía.
